La infància a Cornellà

A Cornellà, tots els nens i adolescents es troben fora de risc?



Acabo de llegir un informe de la Sindica de Greuges de Barcelona sobre la infància, elaborat l’any 2006 i publicat l’any passat.

Aquest informe conclou que uns 5.000 ó 6.000 menors de Barcelona (ciutat) es troben en situació de vulnerabilitat (famílies perceptores de la Renda Mínima d’Inserció, 2.032 menors amb mesures penals aplicades pels jutjats, 2.950 menors atesos pels EAIA de l’Ajuntament, dels quals 1722 tutelats, etc.).

Segons l’informe, aquesta vulnerabilitat es pot deure a diverses causes o circumstàncies: Infants maltractats, Nens que viuen en males condicions d’habitatge, nens en mendicitat, adolescents immigrats sense família, nens i adolescents amb situació de dependència física o psíquica incompresa, adolescents rebels sense suport familiar i, finalment, el delicte com a resultat de la no prevenció o d’atenció insuficient.

Mentre llegia aquest informe, em preguntava si Cornellà és, en aquest sentit, una bassa d’oli. Si no hi ha nens i adolescents en situació de risc. O si tots els que hi ha son correctament i suficientment atesos. Perquè, em deia, en els 6 mesos que soc el Síndic Local de Greuges, entre els més de 110 afers que ens han arribat, cap fa referència a aquestes situacions de risc de la infància i l’adolescència. O és que els adults d’aquesta ciutat no som gaire sensibles als Drets dels menors, dels que depenen de nosaltres?

Si apliquéssim el mateix percentatge de Barcelona a Cornellà (3%), tindríem que uns 396 menors es trobarien en situació severa de risc a la nostra ciutat. Potser el percentatge és aquí menor?

Aquesta és, però, la possible situació extrema. Però tampoc es donen a Cornellà situacions, diguem-ne, ordinàries (que, en principi, no es poden classificar com a situacions severes de risc, però que son obligacions estrictes dels adults vers els menors, segons la “Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants”)?:

· Manca de seguretat i de nutrició emocional. És a dir, no sentir-se estimat, reconegut i valorat.
· Maltracta físic per part dels adults.
· Situacions de pobresa física: alimentació, habitatge, cura corporal, salut.
· Disfuncions educatives: inadaptació, absentisme, fracàs, assajament...
· Inexistència d’ofertes d’activitats i de lleure educatiu que facilitin una correcta socialització.

Podríem posar un llarg etcètera.

La transgressió dels Drets Humans, i en particular els dels menors, en el si de la família acostumen a quedar amagats en el secret de la privacitat. Tanmateix, si volem evitar la degradació de la convivència, hauríem de ser més sensibles a aquestes transgressions. Sobre tot l’Administració pública, que hauria de desenvolupar accions preventives adreçades a les famílies (pares i infants).