Que et facin “defensor dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns” et col·loca, de cop i volta, al mig d’una cruïlla de moltes direccions. T’has de replantejar ràpidament què està passant, com son les coses, què pots fer o has de fer per exercir la teva responsabilitat.
El món occidental ha recorregut, des de la Revolució francesa i l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Home (1789 ), un llarg procés cultural, amb algunes excepcions greus (Hitler, Mussolini, Franco, diversos genocidis, etc.), que reconeix a tots els homes (i les dones, més tard, i no sense una llarga lluita que encara no s’ha acabat) tenir un drets inalienables i fonamentals pel sol fet de ser persones humanes. Les Nacions Unides, després de la Segona Guerra Mundial, van aprovar una Declaració Universal dels Drets Humans, que intentava el reconeixement a nivell planetari d’aquella concepció revolucionaria d’un sistema de drets comú a tothom.
Els Drets Humans, però, no son efectius si no es concreten en les Constitucions i en les legislacions dels diversos països i en les polítiques que els Estats i les Ciutats desenvolupen.
Ens trobem, doncs, per dir-ho d’una manera gràfica, amb diverses capes que s’interrelacionen, però que no sempre coincideixen. De més generals a més concretes, tindríem les següents capes: Els Drets Humans (segons les NU); les Constitucions dels Estats (o els Tractats, en el cas de la UE); les Directives comunitàries, les Lleis estatals o autonòmiques; les Ordenances municipals i, encara, les polítiques específiques adoptades pels governs.
Teòricament, les Constitucions haurien de recollir l’essencial dels Drets Humans, les Lleis haurien de respectar i desenvolupar les Constitucions (en la seva lletra i en el seu esperit) i les polítiques concretes haurien de cercar l’executivitat efectiva de les Lleis o bé l’aprovació de Lleis més adients per a la concreció dels Drets Humans. Però no sempre és així o, al menys, no és així per a tothom. I aquí és on jo volia anar a parar: la confluència o divergència d’interessos obre espais molt importants a l’arbitri o a l’arbitrarietat dels diversos governs. Només cal pensar en com, malgrat la Constitució nord-americana, l’administració Bush està justificant Guantánamo i altres arbitrarietats o com els països europeus estan començant a afrontar l’emigració pobre, per citar només alguns temes especialment greus.
Això, però, diguem-ho clar, no és només un problema dels governs. Tots tendim, en un moment o altre, a posar per davant dels Drets fonamentals, els interessos” legítims”, les necessitats “legítimes”. No fa gaire hem assistit en la nostra ciutat a una col·lisió entre els uns i els altres. Un grup de persones reclamava el seu dret fonamental a la igualtat d’oportunitats, però van prevaler els interessos/necessitats legítims d’un grup més nombrós. Segurament és cert que haver fet el contrari hauria causat més mals concrets. Jo crec que va faltar calma, objectivitat i creativitat per cercar una sortida equànime, capaç de reconèixer el Dret i la necessitat.
Aparentment només hi ha dues actituds possibles davant de la gran contradicció que us plantejo: o la defensa idealista dels Drets Humans, passi el que passi, o el pragmatisme dels interessos i de les necessitats. Jo crec que n’hi ha una tercera: sabent que la realitat està traspassada d’interessos i de necessitats, treballar per fer prevaler les solucions que tinguin en compte els Drets Humans. Cal dir, però, que hi ha situacions greus (en les que prevalen els interessos “il·legítims”) que no serien tolerables i davant les quals només hi ha l’opció de l’oposició radical. Però no podem cercar aquestes situacions a qualsevol cantonada.
Un darrer apunt: un dels objectius d’aquest Síndic de Greuges és que a la nostra ciutat fem prevaler, cada vegada amb més claredat, el sentit dels Drets fonamentals, malgrat la temptació permanent de gestionar només interessos o necessitats. Això és el que cercaven les ciutats que van participar a la Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, reunida a Barcelona el 17 d’octubre de 1998, i que van impulsar la redacció de la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”. Us en parlaré en una altra ocasió.
jueves, 24 de julio de 2008
75 dies de Síndic de Greuges
Vull obrir aquest Blog del Síndic de Greuges amb un petit balanç dels primers 75 dies d’exercici d’aquesta responsabilitat que em va encomanar el Ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
En aquests 75 dies hem rebut 91 visites (presencials o a través de la xarxa digital), 41 de les quals s’han atès com a consultes i 50 han estat tramitades com a queixes, de les quals se’n han admès a tràmit 49. 9 d’aquestes queixes han estat derivades, per causes competencials, al Síndic de Greuges de Catalunya o al Defensor del Pueblo d’Espanya.
Perquè tingueu una referència comparativa, en tot l’any 2007, el Síndic o Defensor de Sta. Coloma de Gramenet ha tramitat 282 expedients (dels que 124 son queixes), el de St. Boi de Llobregat uns 564 (dels que 100 son queixes), la de Barcelona 1.040 queixes, la de Girona 736 expedients (dels que 265 son queixes), el de Viladecans 91 expedients (dels que 31 son queixes), etc.
Encara és aviat per fer un balanç de resultats. M’interessa, però, explicitar el procés seguit per tramitar les queixes. Una vegada admeses a tràmit, ens hem adreçat al departament o empresa municipal corresponent, demanant explicacions. Generalment rebem la seva resposta dins del termini de 15 dies que els atorga el Reglament Orgànic del Síndic. En alguns casos, insistim demanant explicacions sobre algun aspecte poc clar del seu informe. Quan considerem que el tema està clar, dictem una RESOLUCIÓ en la que, o bé es DESESTIMA la queixa (quan entenem que no hi ha actuació improcedent per part de l’Ajuntament), o fem una RECOMANACIÓ a l’Ajuntament (quan creiem que no ha actuat correctament o que pot millorar la forma de gestionar aquell tema) o proposem una MEDIACIÓ per cercar una sortida positiva a la queixa concreta. En un cas de forta repercussió en el municipi, el Síndic va presentar un Informe Extraordinari al Ple de l’Ajuntament per donar a conèixer a tots els regidors allò que, a criteri del Síndic de Greuges, s’havia fet malament.
En principi, hem contestat totes les consultes rebudes., cercant que ningú marxi de la nostra Oficina sense saber on o de quina manera pot intentar resoldre el seu problema. En aquest sentit, estem valorant molt, a part dels diversos recursos públics existents, la possibilitat de disposar de la col·laboració de determinades entitats de la societat civil que assumeixen la tasca d’informar, acompanyar i representar famílies o persones afectades per situacions especials (demències, marginació, malalties poc freqüents, etc.).
A part de l’atenció als ciutadans i ciutadanes, el Síndic ha iniciat els contactes amb diverses entitats ciutadanes (Ampes, AA.VV., Familiars de malalts mentals, Coordinadora contra la marginació, IES Ma. Aurèlia Capmany, Fundació per a l’Atenció a les Persones Dependents), activitat que incrementarem a partir del mes de setembre. Igualment el Síndic va fer una xerrada en la Cloenda dels Cursos de Català 2007-2008 i en farà una altre amb motiu de la Festa de La Gavarra – Lindavista, el proper dia 12 de setembre.
També hem pres contacte amb el Fòrum de Síndics, Sindiques, Defensors i Defensores Municipals de Greuges i amb el Síndic de Greuges de Catalunya i treballem, juntament amb la Sindica de Barcelona i el Síndic de Sabadell en la ponència “El Dret a la Protecció Social”, que es presentarà els dies 30 i 31 d’octubre en les III Jornades de Formació, organitzades pel Fòrum SD.
Finalment us he de dir que el Síndic ha nomenat 6 assessors voluntaris, que l’ajudaran a percebre i a analitzar la realitat local de Cornellà. Es tracta dels Srs. Gonçal Évole, Pedro Martín, Josep Nogué i Ignasi Saiol, i les Sres. Marta Pahissa i Assumpta Lecha.
Vull agrair a tota la ciutadania de Cornellà la confiança que han dipositat en la institució del Síndic de Greuges, així com la seva comprensió vers els marges d’actuació que ens imposa el Reglament Orgànic Regulador del Funcionament i Règim Jurídic del Síndic/a Municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat, a les que correspondrem amb la nostra independència i la nostra dedicació.
En aquests 75 dies hem rebut 91 visites (presencials o a través de la xarxa digital), 41 de les quals s’han atès com a consultes i 50 han estat tramitades com a queixes, de les quals se’n han admès a tràmit 49. 9 d’aquestes queixes han estat derivades, per causes competencials, al Síndic de Greuges de Catalunya o al Defensor del Pueblo d’Espanya.
Perquè tingueu una referència comparativa, en tot l’any 2007, el Síndic o Defensor de Sta. Coloma de Gramenet ha tramitat 282 expedients (dels que 124 son queixes), el de St. Boi de Llobregat uns 564 (dels que 100 son queixes), la de Barcelona 1.040 queixes, la de Girona 736 expedients (dels que 265 son queixes), el de Viladecans 91 expedients (dels que 31 son queixes), etc.
Encara és aviat per fer un balanç de resultats. M’interessa, però, explicitar el procés seguit per tramitar les queixes. Una vegada admeses a tràmit, ens hem adreçat al departament o empresa municipal corresponent, demanant explicacions. Generalment rebem la seva resposta dins del termini de 15 dies que els atorga el Reglament Orgànic del Síndic. En alguns casos, insistim demanant explicacions sobre algun aspecte poc clar del seu informe. Quan considerem que el tema està clar, dictem una RESOLUCIÓ en la que, o bé es DESESTIMA la queixa (quan entenem que no hi ha actuació improcedent per part de l’Ajuntament), o fem una RECOMANACIÓ a l’Ajuntament (quan creiem que no ha actuat correctament o que pot millorar la forma de gestionar aquell tema) o proposem una MEDIACIÓ per cercar una sortida positiva a la queixa concreta. En un cas de forta repercussió en el municipi, el Síndic va presentar un Informe Extraordinari al Ple de l’Ajuntament per donar a conèixer a tots els regidors allò que, a criteri del Síndic de Greuges, s’havia fet malament.
En principi, hem contestat totes les consultes rebudes., cercant que ningú marxi de la nostra Oficina sense saber on o de quina manera pot intentar resoldre el seu problema. En aquest sentit, estem valorant molt, a part dels diversos recursos públics existents, la possibilitat de disposar de la col·laboració de determinades entitats de la societat civil que assumeixen la tasca d’informar, acompanyar i representar famílies o persones afectades per situacions especials (demències, marginació, malalties poc freqüents, etc.).
A part de l’atenció als ciutadans i ciutadanes, el Síndic ha iniciat els contactes amb diverses entitats ciutadanes (Ampes, AA.VV., Familiars de malalts mentals, Coordinadora contra la marginació, IES Ma. Aurèlia Capmany, Fundació per a l’Atenció a les Persones Dependents), activitat que incrementarem a partir del mes de setembre. Igualment el Síndic va fer una xerrada en la Cloenda dels Cursos de Català 2007-2008 i en farà una altre amb motiu de la Festa de La Gavarra – Lindavista, el proper dia 12 de setembre.
També hem pres contacte amb el Fòrum de Síndics, Sindiques, Defensors i Defensores Municipals de Greuges i amb el Síndic de Greuges de Catalunya i treballem, juntament amb la Sindica de Barcelona i el Síndic de Sabadell en la ponència “El Dret a la Protecció Social”, que es presentarà els dies 30 i 31 d’octubre en les III Jornades de Formació, organitzades pel Fòrum SD.
Finalment us he de dir que el Síndic ha nomenat 6 assessors voluntaris, que l’ajudaran a percebre i a analitzar la realitat local de Cornellà. Es tracta dels Srs. Gonçal Évole, Pedro Martín, Josep Nogué i Ignasi Saiol, i les Sres. Marta Pahissa i Assumpta Lecha.
Vull agrair a tota la ciutadania de Cornellà la confiança que han dipositat en la institució del Síndic de Greuges, així com la seva comprensió vers els marges d’actuació que ens imposa el Reglament Orgànic Regulador del Funcionament i Règim Jurídic del Síndic/a Municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat, a les que correspondrem amb la nostra independència i la nostra dedicació.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.jpg)
.jpg)
.bmp)