Dret a un habitatge

De tant en tant assistim a episodis d'ocupació de pisos públics no habitats per part de famílies amb necessitat d'habitatge. En alguns casos, pocs dies abans de ser ocupats pels seus adjudicataris "legals".
Crec que el dret a un habitatge digne és una dimensió essencial d'aquests esdeveniments. Aquestes famílies "ocupes" tenen indiscutiblement aquest dret. Però és obvi que, en principi, prenent la justícia pel seu compte han perjudicat també el dret a un habitatge d'altres famílies que havien seguit el procediment aprovat per accedir-hi. No seria acceptable que, una vegada ocupats els habitatges, s'acceptés com a fet consumat aquesta forma d'accedir-hi. Cal restituir el dret exercit d'acord amb la norma.
Era just procedir al desnonament. Però una vegada consumat, cal que les Administracions responsables de garantir aquest dret proporcionin a aquestes famílies vies raonables per accedir a un habitatge digne. Amb el desnonament no s'acaba el tema. Tot just comença un altre capítol.
El que resulta inacceptable és que tants habitatges públics estiguin vuits un temps excessiu, sigui quina sigui la causa. Cal una legislació més flexible i una gestió més acurada.